He asistit durant dos dels tres díes de duració que te aquest event a la fira de la bicicleta, com sempre que hi vaig, gaudeixo com un nen al saló de la infáncia i aixó que aquest any , degut a una inoportuna lumbalgia no he pugut gaudir de la quantitat de posibilitats que ofertaba (Probar bicis al circuit de 4X-factible-, probar bicis alternativas, i sobre tot, fer el circuit marcat per la pedalada i la prova de diumenge que va ser, sencillament, espectacular. En fi, que hi farem, peró he quedat molt impresionat , he vist quasi totas las formas posibles de gaudir de la bici, vaig veure gent dels equips elit de diumenge fer el northshore amb bicis rígidas (Ho ting filmat), freestylers fen figuras acollonants als woodpark o el 4x, freeriders diumenge animán acaloradament als "canyeros de rally", i els solitaris del trial als espais exteriors del saló deixanse la pell en companyía dels arbits, familiars i alguns tafaners (La meva dona i jo), i he tingut una visió, no ens faltaba ningú, ni la 2, ni TV3 ni la mare que els va parir, ni cap cabró de politic cercan vots, la gent que estabem allá vulíam ser-hi i ja está, EL MTB ES TE QUE QUEDAR COM ES, AUTENTIC I AMB AQUELL PUNT DER MAGINALITAT, si que som diferents, si. La prova acababa al costat d'un camp de futbol en front del Sant Jordi, i mentrestant uns nens jugaban a futbol, vaig sentir que una mare li deia a un pare "...mira com es cansan aquests de las bicicletas eh?..." i el marit contesta "...collons, hia gent per tot tu...."
3 comentaris:
Capio, gracies pero ja ho se. Encar que es dur perque els demes trigeu a reconeixau. La soledad del lider, del macho alfa, je je je, l´ironic drama de posseir la veritat.
Toma ya, modesto el nene.
I tranquil que n´ho m´enfado, faltaria mes. Tinc poc temps i nomes en puc enfadar per coses series com que avui, dimarts 15 he tingut un altre cop un atac de colic renal. Primer felicitar el CAP de numancia, he arribat a les 11 del mati plegat per terra de dolor, no es brpma ni exageracio, i despres de dos injeccions de Voltaren m´he calmat una mica, cap a la 13. I lo que en cabreja mes es que no hi ha esplicacio de perque es fa la sorreta al ronyo. Fa un mes va sortir net de pedres a la ecografia i el mateig metge d´avui en va dir que ja no en tornaria a pasar, pero clar, no sabia que parlava amb un tio raro de collons, un ciclista gamberro amb una BMW-FURA DE CARSEN.
Nomes en queda fer repos, ara ja estic be, i esperar que no torni a passar. Sobretot que no torni a passar al herri-bedea N-69.
No vull morir verge!!!
Nene no te procupes que si no es "per morir verge" siempre encontraras algun amigo que te apoye , vamos una apoyadura,Besos amiguito.
....a ver si va a ser del mojito del viernes pasado, que con tanta agua y tanto aquarius el cuerpo se nos a costumbra y al meterle "fato" se queja de una forma o de otra, Ho sento tiu, quina putada....
Publica un comentari a l'entrada