Dimecres 7 de maig, acabo de veure al liceu dos montatges musicals: diari d´un dessaparegut i el castell de barbablava.
El primer d´ells es la historia d´un senyor feudal que abandona el seu castell i tot el que te per anar-s´en al bosc amb una gitana, de la cual s´enamora i tenen un fill. L´escenografia consistia en tot el escenari buit y a les fosques, en mig del terra un forat, i del forat sortia un cantant amb el pit enlaire i anava cantant, cuan apareix la gitana, ha aparegut en escena una cantant vestida de prostituta (amb minifaldilla, tacons, i top ajustat) i s´acabat fican dins el forat amb l´home per representa que follaven i tenien un fill. Finalment, cuan l´home abandona tot per marxar amb la gitana, an aparegut unes figurants despullades arrosegant-se per el terra per representar el bosc i el desig.
Aixo si que es una anada de pilota i un escandol i no la magnifica versio de Tasnnhäuser!
Per acabaro d´adovar a el castell de barbablava el montatge corria en mans de la fura dels baus. Com a espectacle audivisual ha estat molt maco, pero no com a opera teatral. L´escenari tambe estaba buit i a les fosques i cada vegada que la noia obria una porta de les set que hi ha al castell baixaba una pantalla de cine i projectaban imatges, de tresors, de tortures, del jardi, etc.
Raro, raro, raro. No tinc paraules senyor Albert.
11 comentaris:
El primer muntatge m'agrada! una gitaneta amb minifaldilla, top i talons, uhmmmm!!! eren botes Edu? Haviam si me la trobo per Hostafrancs aquesta gitaneta marraneta!
I les dones despullades a modo de bosc i arbres, us imagineu fer mountain bike en un bosc aixi?
Ahhhh hem de fer una opera!!!
Molt acertades les seves ideas sr. Cap de Taller.
Pero ben mirat el Duque de Kent amb el pit descobert i purpurina als mogrons no es una imatge del tot desdenyable.
Si señor! Estos son mis niños!
Que tiemble el señor Bieito y Carsen!
Toco el tema única i exclusivament perquè ha aparegut el meu nom, però no pas amb cap ànim de polèmica.
El primer de tot, constatar que una persona que disfruta sortint cada diumenge amb nosaltres, no dic que tingui un gust dubtós, però una mica particular si que el té...
En segon lloc, el fet que tu siguis racista i carca i no t'agradin les gitanetes marranetes, i les dones nues reptant per l'escenari, no treu que el muntatge respecta el sentit de la obra, t'agradarà o no, però es fidel al que es diu (Bernat, quan sortim per aquest bosc?)
En tercer lloc, la Fura es la Fura, i el que importa es el seu muntatge, la creació es el seu muntatge i no el text o la música que porta incorporat. Com en l'altre cas, t'agradará o no, però es així, es la seva proposta, no es aprofitar una obra d'art per fer-se notoris, fins hi tot quan prenen per base una obra pre-existent, se la pasen pel forro. Quan vas a veure un Otelo versionat per la Fura, vas a veure la Fura, no Otelo...
I en quart lloc, però no menys important, sols dir que m'agenollo emocionat al escriure unes paraules sobre els mugrons amb purpurina, quina imatge, quina plasticitat, ja imagino tota la platea del Liceu aplaudint d'empeus embogida mentre el Duke de Kent fa reverències amb el tors nu i daurat... ARA SI QUE CREMA EL LICEU!!!!!
Epic, es epic el escrit del Albert, no puc esta mes d'acord amb ell, la Fura es la fira, i te personalitat i entita propia, aixó vo dir carisma, i...., si he tingut alguna oferta per anar al Liceo, ara de fet, estic preparan una obra titulada "Els mugrons del globero" ed uns versió lliure del lago de los cisnes, en lloc d'aquest animals, hian ciclistas, peró dels de diumenge...ja sabeu, els canallas...
Viva el Despotismo Ilustrado!
Ahora resulta que bajo el criterio subjetivo individual hacemos máximas universales "a medida". Como a mí me gusta la Fura dels Baus éstos pueden hacer lo que quieran con cualquier obra que es una genialidad, vamos a ver a la fura y no la obra original. Ahora bien, como a mí no me gusta el señor Bieito, cualquier obra suya es un atentado al buen gusto y una aberración del original.
BRAVO! Señor Albert, magnífico argumeto. Pero, ¿Quién es aquí ahora el racista y carca?
P.D: Senyor no tinc criteri, tranquil que l´Albert es defensa molt be solet, voste cuidis el seu lumbago.
Sr. Arbós,
Quan vosté no tenía idea de qui era el Sr. Bieito, jo ja "tenía el criteri de escullir una obra de la Fura per gaudir d'un espectacle diferent i provocador allá per el 1990", quan vosté pensaba que Carsen era una marca de tabac, jo ja tenía "el criteri" de emocionarme i entusiasmarme amb el espectacle de la Fura en els jocs olimpics del 92 ¿Recorda Mediterrani?, sota la orquestra del Sr. Sakamoto,un més que famós music japonés, del qual "amb bon criteri" ting gran part de la seva discografía, no defeng al Albert, prou se que no ho necesita, tan sols exposo el MEU CRITERI amic.
...sin acritud...que va de molt bon rotllo...
Petons
Amic Eduard, he rellegit fil per randa totes les paraules del meu escrit, i no hi he trobat cap frase que digui, ni tant sols que deixi mínimament entreveure, que a mi m'agrada la Fura dels Baus.
Es més, li aclariré, que si em calgués triar entre veure una obra de la Fura o del senyor Calixto (qui diu Calixto diu Carsen), segurament triaria Calixto.
Em sembla company que no has entès res del que he intentat dir-te al llarg d'aquests dies, e intentaré amb un exemple que vegis el que vull dir.
Parlem duna obra d'art? doncs be, parlem-ne, parlem de la teva moto. El senyor Calixto/Carsen agafarien la teva BMW i li farien un "tuning", li farien una carrosseria diferent. La Fura directament, traurien el motor llençarien la resta, i amb 4 ferros i uns cops de soplet, farien la moto del Mad Max... per entendre'ns.
En el primer cas, tenim una BMW, a la que li fem un "tuning" que pot ser respectuós o no amb les característiques de la moto, aquest es el nus de la qüestió. Els enginyers de BMW van fer un disseny de xassís, de motor i de carrosseria equilibrat, buscant la perfecció, la obra d'art. El senyor Calixto/Carsen pot redisenyar la moto i mantenir l'equilibri, la coherència... o la pot carrossar de "Burro Català".
La moto del Mad Max, es espectacular, porta un motor BMW, però es el de menys, el que compta es tota la parafernalia "Fura".
La moto redissenyada no la reconeixes al primer moment, però quan escoltes el motor, quan acceleres, quan negocies els revolts, en la frenada, veus clarament que es una BMW.
El "Burro Català", per molt motor BMW que porti, seguirà sent el "Burro Català".
Cadascú es lliure d'agafar la proposta que mes li plagui, faltaria mes, però jo em quedo amb la BMW original, que de moment es la única que segur es una obra d'art.
Aixi que amic Eduard, disfruta de la teva BMW, de la teva obra d'art, i sobretot sobretot... no intentis redecorarla...
Serà una obra d'art, però no han pensat en el paquet...perque si has de pujar una noia a la BMW, collons al primer acelerón la deixes a terra, això sino s'aferra a la teva cintura, per la cual cosa la noia ha de ser llençada i atrevida, això si, si aguanta 5 minuts, 5 minuts que dura el cul en pompa, en benefici de la resta de conductors. I mes val que fagis una conducció suau si vols tocar-li tu el cul en questió...
En resum, diumenge vaig anar de paquet amb la BMW i es incòmode, ho sento però és incòmode de collons! Eduard, estava més comode de copilot al León, allà si que em podia ajupir entre les teves cames berro!
A cagar!
Pero bueno, que me voy cuatro dias y esto ya parece "La Estacion de Perpingan"Que nivelazo cohones!!!!
Publica un comentari a l'entrada