El MTB es font de pocs misteris, en general les coses son molt clares, a tall d'exemple, a veure...
el primer teorema del MTB diu que en cas de dubte, el camí correcte, sempre es el camí que fa més pujada...
el segon teorema apartat (a) diu que fins hi tot la merda baixa, encara que l'apartat (b) diu que si la merda es molt merda, baixa... però a peu...
el tercer teorema, diu que en Jose, sempre està be, excepte quan es troba malament, que llavors encara està millor...
així podríem estar hores i hores desglossant el mont del MTB, però veuríem que en el fons sols hi ha un misteri...
si, i quin es el misteri? doncs senzill... posarem un exemple, que podria haver succeït el passat diumenge, posem que portem a les cames 50 km. de trialeres pedregoses de pujada i baixa i encara ens en queden 10 mes per arribar a la fi de la excursió, i estàs fet una merda, encara diria més, estàs fet una puta merda, i et posaries a plorar sobre la bicicleta... però no ho fas (aquest no es el misteri, no plores per que sempre hi ha una ànima caritativa que et dona conversa, i a vans rebentes que plorar amb public... i maleïdes les ganes que tinc jo de public, si el que jo vull es morir en pau en un raconet de la trialera...) i si, t'aturaries en qualsevol racó i llançaries la bici pel pedregar avall, però tampoc ho fas (no, aquest tampoc es el misteri, això te una explicació científica) no ho fas per que...
(a) no tens ja ni gota de força per aixecar la bici i fotrela muntanya avall...
(b) en el lapse de temps en que t'atures, mires per on estimbar la bike e intentes no plorar, arriba al teu cervell un mínim d'oxigen que et treu per uns segons de la hipòxia i et fa veure que 10 km a peu encara serien mes durs que en la mtb...
(c) i mes important... segueixes tenint al costat la mala puta d'ànima caritativa... així que et gires cap a ella, li fas un somriure (de moribund) i un gest com si en la teva boira espesa entenguessis realment el que fa estona que t'està explicant (que ni escoltes, ni sents, ni entens... i que a sobre t'importa un carall...) ... i ... continues pedalant...
no, res d'això es un misteri, el que realment es un misteri, que fa temps em taladra el cervell, es perquè després de tot això, després de passar-les tan putes, després de patir com un nan a l'Eurobasket, després de sentir dolor a parts del meu cos que ni tant sols sabia que tenia, després de veure la meva moral i el meu prestigi (el poc que tenia, es clar) per terra, se que després de tot (i tremolo sols de pensar-ho) el diumenge em llevaré a les 7 (una hora i mitja abans del que ho faig per anar a treballar... jodeeeerrr...) i a sobre ho faré amb un somriure idiota, com el de un idem al que li donen un caramel perquè calli (o a un català que li donen un estatut...) i a les 8 estaré on sempre... SOCORROOOOOOOOOOOOOO
PD. algú sap si hi ha un sanatori mental prop de Wisler? SantaCruz fa camises de força? porten xtr o sram?
3 comentaris:
Molt be explicat senyor Pathfinder, els teus arguments son a la vegada clars i simpatics, pero darrera de elss s'amaga una gran mentida.Lamento dir-ho pero tú no has arrivat mai a les 8 h. Et recordo el teus 15m de marge.
Mentider¡¡¡¡¡¡¡¡
"LA BICICLETA ES UNA HIJA DE PUTA"
Se lo advertí señor Basses, a tingut voste la oprtunitat de desengantxar-se de la drogadiccio amb la seva baixa hospitalaria, pero ans el contrari el veig pitjor que abans.
Sembla mentida el gran misteri, amb lo que fa patir i el dolor que proporciona la bicicleta i sempre en volem mes. Jo puc explicar la perfeccio del esser huma i del mon, pero aixo de la bici NO.
Nomes dir-li que sera un plaer veure´l diumenge. Aquet si que sera un bon motiu de veritat per convidar al señor Jaume Serra, oi que si nois?
Fins diumenge senyor Albert!
Nonono senyor Castanya, a Altafulla, si a les 8h i 5min no hi ets, sols trobes un petit rastre de pols... res de marge de 15 minuts, aixi que... quin remei... a les 8 toca!!!
Publica un comentari a l'entrada