Bon Nadal

Animalitos!!

Gracias a "El Roto" y su humor grafico nos damos cuenta de lo listos que son algunos animales

Hivern al Pallars

Dilluns de excursio per la vall de Isil, amb intencio de quedarse a dormir per Baro, pero la previsio del temps i el fret que feia -2º a l'hora de dinar es van fer girar cua cap a Barna. Aixo si el paisatge era fantastic.
Pd. Tenia intencio de pujar fins a Montgarri per Alos d'Isil, pero la pista era inpracticable i a mes a mes no vaig poder contactar amb l'Edu per demanar-li conseell

Les Fotos

Cap de semana de...relax???

Dissabte 17 i Diumenge 18 de desembre del 2011.

Desprès de tot un any en que per pitus i flautes no hem trobar el moment per fi gastem el bonus del plan B i pujem a Andorra en plan cap de semana romàntic. Sortim tard, a les 10 de barcelona, que es noti que hi ha un menbre del collserola team. Tot el cami fa bon temps, pero al arribar a la seu d'urgell comença a cambiar, arribem andorra a la una del migdia, nevant. L'hotel es troba al Pas de la casa, l'ultim poble que fa frontera amb frança, adalt de tot de la vall, no pinta massa bé ja que tot i portar una Kangoo (347 Cayennes y 562 Tuaregs he avançat en la pujada guardiola bergueda-tunel del cadi) no tinc les habilitats conductores del amic Albert. Despres de fer unes compres per andorra la vella sortim a les 16:00 cap a l'hotel....arribem a l'habitació a les 18:30.

Nomes sortir d'andorra la vella direcció encamp veiem retols que marquen l'ús obligatori de cadenes per pujar desde Ingles. Evidenment no portem cadenes, la carretera es comença a tacar de manera considerable de blanc, parem en una benzinera i preguntem:
- es necessiten cadenes per pujar al Pas
- porteu neumàtics de contacte?
-no
-es que els d'aqui en portem, si no si que necessiteu cadenes.

Collons, no sabia que estigues a Noruega o Suecia. Comprem cadenes, pregunto ja que no se possar-les. L'unica vegada que vaig possar cadenes era al ford escort familiar aquell que tenia i les vaig possar "tant bé" que les vaig perdre per el camí i vaig acabar fora de la carretera en una cuneta.
-Es fàcil, les extens per terra, mous el cotxe un metro i les engantxes. De totes maneres si es obligatori hi ha policia i ells et possen les cadenes.

I UNA MEEEERRRRDAAAAA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Continuem la marxa amb precaució i la tranquilitat de portar les cadenes per si la cosa va a més. Passat canillo la carretera ja es blanca i vaig molt nervios, paro i col.loco les cadenes. O més ven dit, faig l'inten de col.locar-les. Després de barallar-nos una estona i de perdre els nervis no aconsseguin co.locar les cadenes. Continuem a 30 km per hora i amb l'ai al cor. Sort tenim que passat el tarter i quan no el cotxe no podia més trobem un nou tunel que, previ peatge de 6 €, comunica directe al pas de la casa, la nostra salvació. Sortim del tunel i tot esta molt nevat, de fet continua nevant sense para. arribo com puc al poble i al preguntar pel l'hotel en surt Murphy, a dalt de tot, continuan la carretera al final del poble. En les ultimes curves el cotxe en patima molt, i en l'ultima recta de l'hotel diu prou, patinen les rodes i no es mou. A tot aixo passa pel costat un cotxe de policia, alel.luya! Li preguntem per l'hotel:
-si es allà darrera la curva, tregui el cotxe del mig, passa el llevaneus i molesta
-no puc, tinc cadenes pero no les se possar. Em pot ajudar?
-no ho tinc permes, per aixo estan les assistencies, si en veuem tindre problemes...

Tocat els collons, jo tirat al mig de la carretera i el poli que passa de mi. Al final l'hi fem pena i ens ajuda a apartar uns metres enrera i al costat el cotxe. Si no, hauria de trucar a la grua municipal diu.

Abandonem el cotxe i fem els ultims 50 metros a peu, sota la neu i amb la resta de cotxes aparcats clotats de neu. Estic preocupat perque no se com sortire d'aqui demà, diuem que nevara fins dilluns. Arriben a la habitació i no tinc esmà ni per un revolcon ni per res romantic. Després de descansar una estona anem a l'aventura i sortim al carrer, quin fred. La neu per sortit de l'hotel ens arriba als genolls. Sopem i tornem a l'hotel on en tinc que donar una dutxa calenta per entrar en calor.

Ens aixequen i el dia pinta igual que l'anteriror. Tota la nit ha estat nevant i el cotxe ni es veu. A l'hotel ens deixen una pala i després de 30 minuts de treball tinc el cotxe sense neu i amb perimetre per poder moure'l. El primer es col.locar les cadenes, amb més calma ens tornem a possar i no hi ha manera. Tornem a l'hotel i casualment hi ha un client pagant a recepció que sap col.locar cadenes i s'ofereix ajudar-me. En un minut en monta una cadena! Però el millor es que m'explica molt bé com fer-ho fàcilment i l'altre cadena la monto jo en dos minuts. Realment es fàcil quan saps com fer-ho. Després d'ajudar a treure el seu cotxe que també estaba cobert de neu ens despedim i marxen cap a Caldea, son les 10:00 i tenim entrada a les 11:00. Conduir amb cadenes es mooolt lent, entre baixar poc a poc, treure les cadenes al tunel (es obligatori treure-les i a més el port de muntanya es tancat), tornar a possar-les al sortir del tunel, conduint com un cargol arribem a canillo, aquí es nota el treball dels lleva neus i la carretera es neta, ja no fan falta cadenes. Arribem a Caldea a les 11:30, una hora i mitja per baixar!!!!

Després de treure les tensions en les bombolles de Caldea anem a dinar. Volem seguir els consells dels savis del grup i trobem ca la conxita, es tancat, ens quedem amb les ganes, tot i que al mateix carrer en direcció contraria dinem en un petit restaurant "el faisa" que no està mal.

Sortim d'Andorra a les 17:00 deixan endarrera el temporal de neu i amb la nova habilitat de saber col.locar cadenes, habilitat molt útil visquent a la costa.

Petita Cronica de una Gran Amistad

Nois, ahir per la nit varem reviure una historia que fa anys que es mante, el Sopar de Cap D'any, com sempre va resultar especial, poder compartir amb aquells amb el quals has passat dels moment mes especials de la teva vida es d'allo mes extraordinari.A mes ames quan veus que el lligam que fa el grup es mante intacte la felicitat es fa encara mes gran.
Aqui no vull explicar tot el que vam fer,momes el que vaig sentir , i aixo es quelcom que fa que realment valgui la pena viure i aguantar tota la merda que hens esta venint a sobre per culpa de uns cuants fills de puta.
Lamento molt que el nostre amic Eduard no pogues estar amb naltros ,pero no tinc dubte que espiritualment si que hi era.
Per acabar nomes dire que la bicicleta hem cansa molt, que ja no tinc moltes ganes de patir, pero per altra banda la vostra amistad m'hes molt necesaria per gaudir de aixo que li diem vida
Apa Bon Nadal a tot-hom

Pd. Respecte als regals de l'amic invisible, no soc jo el unic que te mala gaita, hi ha mes d'un cabronet amagat JA JA JA

Bon Nadal 2

http://elfyourself.jibjab.com/view/9G0pAhkOTuaT10pT7Kxq

Bon Nadal!!!

http://elfyourself.jibjab.com/view/SIABbNmuMzjcuNOowplV

per anar fent boca...

Unes instantànies d'ahir...

Sopar Cap D'Any 2011

Avui s'ha tancat la convocatoria oficial del Sopar de Cap D'Any per al proper dia 17,malgrat que el Duke volia fer un dinar.Tambe s'ha dut a terme el bonic costum del sorteig de L'amic Invisible. Es prega que aquest any sigue bons i no feu entramaliadures com sempre feu, Penseu que hi han menbres de la colla que tenen la pell mes fina que uns altres i amb les vostres "fotetes" els feu patir. Apa sigueu bons minyons i recordeu un minim de cinc Euros, Ja Ja ja
Pd. Deixo un imatge que per mi sera el meu nou "totem" "CERDU i CERVESA" nomes li falta algo de "Sex...."

DIJOUS i AMUNT!!!

Què podia presagiar una sortida amb un Berni amb pantaló curt i lleuger de roba...

Jo ja ho he descobert...

Ha vingut preparat per activar els tracks que la colla bttzonaalta va configurar amb esmorzar a la Ermita de la Salut de Sant Feliu.

Podria exposar tota la sortida, evidenment millorada per nosaltres amb detalls de qualitat introduïnt corriols i trialeres, aquesta gent també ens ha fet descobrir alguna novetat.

Us les descobrirem, però avui només explicaré la tornada fins a casa que finalment han representat 46'5 km.

Sortim d'esmorzar camí de la cimentera i amunt per agafar la pujada de la cova fins a la curva de la carretera a un ritme progressiu: és una pujada que si estàs en forma pots disfrutarla i alguns, fer molt de mal. El Berni solidari, em va fer costat tota la estona. Després anem cap a la ladera de sota la carretera tallant per la trialera que els dos baixem a la perfecció, arribem sota el merendero cremat i avall cap a la trialera de la hípica, arribem al fons, a la vall de Sant Just, i remontem fins trobar el corriol dels Ametllers, un puja i baixa amb trams curts d'esforç, acaba a la pujada de la font de La Beca però abans d'arribar PUJADA PER LA PISTA PARAL.LELA AMB FORT DESNIVELL QUE SURT DEL CONJUNT DE CASES FINS AMUNT DE TOT, acabant davant dels Tennis Diagonal, arribem per l'acera fins el principi de la ladera de dalt on fem el primer tram de premi per arribar a la primera pista QUE AMB FORTA PUJADA ens porta fins la pista que va de Sant Pere Màrir al Turó d'en Cors (en aquest tram un noiet ens ha adelantat sobradet quan en Berni pujava xino-xano a prop meu... sóc testimoni del canvi de cadència brutal del meu company que ha aconseguit anul.lar la distància obtinguda pel noiet i en un acte de generositat ha decidit pujar amb ell fins al final sense arribar a passar-lo). Jo sense renunciar en cap moment i treballant a platillo, ja no sentia les cames...

Hem continuat pel corriol que va per dins el bosquet vessant ciutat on he tingut un ensurt amb una pedra i he volat marge avall, he tingut molta sort perquè ha estat tot molt rápid i no he pogut pendre una posició defensiva en la caiguda, el casc no m'ha servit de res perqué l'impacte de la cara amb el terra ha estat directe. Jo tinc moltes sensacions en caigudes i aquests instants no m'han agradat gens. Enguany ja m'ha tocat la loteria perqué la zona de contacte era un munt de pinassa acumulada: Gràcies per protegir-me mare natura!!!. Hem baixat per la trialera del Turó d'en Cors, Aigües i plaça Mireia, corriol fins Finestrelles, Sant Joan de Déu, Cervantes i cap a casa ben feliços amb els deures fets.

...aviso a navegantes: aquest noi està molt fort!.

DIA 17 DE DESEMBRE DINAR?, CRONICA SORTIDA

En principi hem reservat a Vil.lajoana el día 17 d'aquest mes per el sopar de nadal, excepte l'Edu que encara no s'ha pronunciat, a la resta sembla que ens anaba be a tots.

M' he trobat amb el Albert a Plaça Espanya, el Salva es a Euzkadi aquests díes, el Pepito era a handbol i no sabíem res del Edu, així que en el punt de trobada habitual ens hem juntat amb el Berni (Lluía un fantastic maillot amb aire retro...es una referéncia aquest tio, i pantaló curt, con dos cojones), hem pujat per la carretera, girán a la carretera de las aigües i després hem seguit per els Bombers, carretera avall hem entrat per la Budellera peró fen Vallvidrera per dintre per anar a buscar el berenador cremat, entrán per el camí que porta al pantá peró desvianse per la esquerra per fer un bonic bucle per el corriol que baixa fins a la font i que acaba amb tres forts rampots que ens deixan al berenador cremat, d'aquí anar a buscar de nou el sender del pantá, que hem rodeixat i per anar a buscar el Revolt de las Monjes, per pujar la pista i arrivar a la que ens porta a Vil.lajoana. Bon esmorçar una mica amb espectacle (El Albert quasi es lia a hosties), teníen obres enllá (En diumenge, que te collons), el Albert a increpat als paletas (No ens sentíem ni els pensaments i la gent fotía el camp del bar) i un ha sortit amb ganas de guerra, momento peligro (L'Albert s'ha tret las ulleras!!!), peró al final ha sigut tot anecdotic (El Julian pot ser continua amagat...), després hem baixat fins la carretera (Cony quin fret) i hem anat a buscar la pujada per sota del pont (Com he patit, el meu mes i pico de inactivitat m'ha lastrat peró he decidit posar un ritmet cómode i ho hem superat), després cap a els okupas i d'allá als Turons de Can Pasqual, trialera de las pedras avall, i un cop al berenador cremat idea del Berni, hípica avall i pujada per la Font de la Beca, no hem encertat amb la hípica peró si hem pujat la Font de la Beca, després, el Berni (Fort i amb ganas de gresca), ha anat cap a la carretera de les aigües i nosaltres, corriol fins Finestrelles. Encara no he fet net amb el encostipat peró estic content, he arrivat a casa com es diu, sa i estalvi. 04-12-2011.

...UN BON RECORD...

Una de las pocas vegadas que vaig navegar i ting fotos, es altre activitat de la que m'hagues sigut molt fácil enganxarme, i amb la que vaig somniar un temps...

Moda hivern i 2

Després del modelet "full time" com diu l'Eduard he pensat i molt i el resultat són aquestes dues opcions: